Ajuntament de Premià de Mar

Patrimoni

El patrimoni cultural es troba constituït per tots els béns i valors culturals que són expressió de la identitat d'un poble, com ara la tradició, els costums i els hàbits, així com el conjunt de béns immaterials i materials, mobles i immobles, que tenen un especial interès històric, artístic, estètic, plàstic, arquitectònic, urbà, arqueològic, etc., ja que són el reflex de la seva història.

Expliquem els principals elements patrimonials de Premià de Mar però existeixen d´altres de gran valor que podeu trobar al Mapa del Patrimoni de Premià de Mar, i al Catàleg de béns protegits del municipi.

.

Les restes arqueològiques

REstes arqueològiquesEl territori de l´actual Premià de Mar fou habitat des d´èpoques ben reculades, com ho demostra la troballa de materials arqueològics pertanyents a diversos períodes del període neolític, cap al 4.000 aC.

Tenim també evidències de poblament en etapes històriques posteriors, com són l´edat del Bronze (1.800-1.100 aC), el Bronze Final-Primera Edat del Ferro (1.100-600 aC) o l´època ibèrica (600-200 aC), en forma de granges, per bé que en aquesta darrera fase el nucli més gran es troba a la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt.

L´època romana, a partir de la seva arribada en el 218 aC i fins al segle VI dC, testimonia nombroses restes de poblament, com poden ser les vil·les (Can Ferrerons), les necròpolis (Jardins del Palmar) o els abocadors (Els Frigorífics).

.

Museu Romà: La vil·la romana de Can Ferrerons

Vil·la romana de Can FerreronsAquest important assentament romà ocupava 5,5 Ha d´extensió, trobant-se en l´actual barri de can Ferrerons. Els darrers estudis indiquen que es funda en època anterior a l´emperador August, és a dir, en la primera meitat del segle I aC., perdurant fins el segle VI dC o poc després. És a dir, més de cinc-cents anys de la història del que en el futur serà el poble de Premià de Mar.

A finals de l'any 2000 es descobria un element arquitectònic singular: l'edifici de planta octogonal de Can Farrerons, excavat al llarg de l'any 2001. No només es troba en un excepcional estat de conservació, sinó que en l´actualitat és únic a Catalunya i és un dels pocs que hi ha a l´occident mediterrani. L´edifici té diverses fases d´ocupació, destacant una zona de banys durant la primera fase, diverses instal·lacions industrials durant la segona, i una necròpolis després de l´abandonament de l´edifici.

Actualment s´està procedint a la seva musealització i adequació per a la visita, ja que és un dels patrimonis més importants de Premià. Museu Romà

+info

.

L´estampació tèxtil i el Museu de l´Estampació de Premià de Mar

Estampació tèxtilL´estampació tèxtil i el Museu de l´Estampació de Premià de Mar El passat industrial de Premià de Mar és molt important, destacant l´estampació tèxtil, sobretot des de la posada en marxa de la Lió Barcelona (l'antiga fàbrica de can Puiggròs), als anys 30 del segle XX. Fou la primera fàbrica a tot l'estat en implantar l'estampat a la lionesa -d'aquí el nom-, que seria durant dècades el sistema més emprat per estampar teixits.

També cal no oblidar molts petits tallers d'estampació i/o de fabricació de motlles, al voltant de les grans fàbriques de l'època, alguns dels quals encara treballen avui dia. Quan es parla d'història de Premià s´acostuma a esmentar la pesca, la carrera de les Amèriques i la pagesia, i sovint oblidem la indústria (en general, no només la de l'estampació). Perquè Premià és com és majoritàriament a causa de la gran densitat industrial del municipi, que feia que molta gent vingués a treballar a Premià des dels municipis veïns. Aquesta indústria, documentada des de mitjans del segle XIX, assolirà un status força rellevant amb el ferrocarril (1848), que permetia l'arribada de matèria primera i la sortida d'allò manufacturat.

Un dels principals actius de promoció de la ciutat és el Museu de l´Estampació, l´únic a l´Estat espanyol especialitzat en l´estampació tèxtil. Per aquest motiu, i pel fet de formar part del Sistema territorial del mNACTEC, té caràcter de museu nacional. Ubicat a l'edifici de l'antiga Fàbrica del Gas té com a objectiu principal explicar l'estampació, com a tècnica, a través del temps i, especialment, l'important paper d'aquesta activitat econòmica com a base de la industrialització de Catalunya, un dels punts claus de la qual es trobava a Premià de Mar. Es pot visitar l´exposició permanent, dedicada a l'Estampació tèxtil, també s´ofereixen exposicions temporals i diverses activitats per a grups, visites guiades, demostracions d'estampació i tallers a l'espai de l'Obrador del Museu.

  • Visites guiades a l'exposició permanent: "L'estampació a Catalunya" i "L'arqueologia de Premià".
  • Visites tècniques a l'exposició permanent, reserves i taller de restauració.
  • Arxiu i fons consultable sota reserva.
  • Tallers de l'Obrador sobre estampació, teixit, gravat de motlles, colorants i arqueologia.
  • Espais per a actes de presentació, conferències i exposicions temporals.
  • Rebuda de peces donades per empreses i particulars per formar part del fons del Museu.
  • Botiga física de llibres i productes estampats.

El Museu de l´Estampació ens mostra de manera molt didàctica i entenedora tot aquest complex món.

.

Llegendes i tradicions

Premià ha conservat en el seu patrimoni immaterial diverses llegendes i tradicions. La primera és la llegenda fundacional: el pescador Cristòfol, alt i fort com el patró de la població, aixecà la primera barraca ran de mar, posant la primera pedra del que seria el barri de mar de Sant Pere de Premià (l´actual Premià de Dalt), que a l´any 1836 esdevindria el municipi de Premià de Mar.

També explica la llegenda que fou un eclesiàstic el que, assegut a la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt –que per això portaria aquest nom- fou el que marcà els límits territorials del nou municipi que havia de ser Premià de Mar, a l´any 1836, seguint el Camí del Mig.

Existeixen diverses contalles i tradicions respecte dels gafarrons, aquells petits ocells tan abundants a Premià en el passat, i que han estat l´origen del motiu que se´ns aplica: dir-te gafarró és el mateix que dir-te premianenc.

Una tradició ben arrelada a Premià és la del ball de la Disfressada, variant del ball de Gitanes, que ha estat recuperada recentment (2008).

Finalment cal dir que la història de l´Esther, en Martí i l´Omar, escenificada durant la festa major, és de creació moderna, tot i que inspirant-se en veritables tradicions comarcals, com ara la del ball de les almorratxes o la del bei del castell de Burriac.

.

El Camí del Mig

El Camí del Mig no és altra cosa que la conservació de l´antiga Via Augusta romana, que passava també per la costa unint les antigues ciutats de Blandae (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona). La troballa del mil·liari (marcador de milles) de can Vilalta, a Vilassar de Mar (1954), i la recent del mil·liari reaprofitat a can Ferrerons (2008) no fa més que confirmar que ens trobem davant d´una de les vies de comunicació més antigues de la comarca.

Actualment el Camí del Mig separa Premià de Mar de Premià de Dalt

.

Can Batlle i Can Manent

És el moment de referir-nos a l´edifici més antic del nostre municipi, anterior fins i tot a la independència de Premià de Mar: la masia de Can Batlle, construïda l´any 1626. Cal tenir en compte, però, que Can Batlle tal com el veiem avui dia és el resultat de les reformes portades a terme el 1964.

Ben a prop d´aquí tenim Can Manent, l´edifici que segueix Can Batlle en edat: es va alçar vuit anys després, el 1634, però no és fins al 1708 que creix fins a adquirir l´aspecte actual. En aquella època totes dues masies disposaven d´unes plantacions de vinyes que anaven des de la seva actual ubicació fins ben bé el mar, ja que aleshores la costa premianenca no es trobava seccionada ni pel tren ni per la carretera nacional.

Premià de Mar conserva encara altres masies, com Can Tarter, Can Pou, Can Salomó o Can Fontanills.

.

Plaça de l´Ajuntament i església de Sant Cristòfol

Plaça de la Constitució, plaça Vella, plaça del Mercat... Són alguns dels noms pels quals ha estat coneguda al llarg dels anys la plaça de l´Ajuntament, primera plaça de la història de la vila i escenari de nombroses festes populars: des de ballades de sardanes a jornades castelleres, sense oblidar l´assalt pirata que els premianencs patim any rere any pels volts de la diada de Sant Cristòfol.

Des de l´ombra que ens ofereixen els plàtans de la plaça —la majoria hi són des de l´època de la Mancomunitat de Catalunya—, podem contemplar l´església de Sant Cristòfol, un edifici clau en la identitat premianenca encara més enllà de la seva trascendència religiosa. La història del temple es remunta fins al 1798, any en el qual el gremi de mariners de Premià en posà la primera pedra als terrenys cedits per la família Manent. De l´església destaca la seva portalada barroca amb motius mariners, esculpida en granit del tipus “ull de perdiu”, que és un element força singular artísticament parlant.

.

L´arquitectura popular: Cases de cos

Les anomenades cases de cós (per un cós de 5 metres o 20 pams) són les que formen l´arquitectura tradicional de Premià de Mar. Són les que popularment s´anomenen “cases de poble”, i que trobem sobretot pel nucli antic de la població.

Els habitatges dels carrers Aurora, Àngel Guimerà o del carrer Eixample són un curiós exemple de l´herència arquitectònica de Premià de Mar. Les cases gairebé segueixen fil per randa l´estructura pròpia de l´edificació més característica de la comarca del Maresme: les cases de cós.

El nom prové del català antic: cors, que vol dir curs, trajecte a recórrer, camí. D´aquí el significatderivà per descriure un “solar apte per a edificació dins un nucli de població”. Un cós solia medir uns cinc metres d´amplada. En alguns indrets també hi havia cases de cós i mig, fins i tot de dos, però les d´un sol cós eren les més habituals.

Eren els habitatges de les classes menestrals (pescadors, obrers…), i constaven de planta baixa i pis. Per darrera solien tenir un pati, una eixida i una androna o passadís, que les comunicava per la part posterior.

.

Les cases barates

Situades entre els núms. 140 i 155 del Camí Ral, foren construïdes poc abans de la dictadura de Primo de Rivera (1923) i eren de protecció estatal. Per aquest motiu se les anomena "cases barates". Actualment moltes d´elles es troben força moificades, però no deixen de ser un testimoni del passat menestral de Premià.

.

Can Roura

La propietat coneguda com a La Nau, Can Roura o Villa Jacinta, situada al carrer Sant Antoni, ocupa l´espai on abans hi havia cinc cases de cos. Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria per aquesta raó. És un exemple d´habitatge de la burgesia industrial de la població. La visita a les seves fonts, fetes amb rajola de València, és altament recomanable.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal·là la barberia col·lectiva. Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola i actualment hi ha dependències municipals (Jutjat de Pau, Registre Civil i diverses regidories de l´Ajuntament.

.

Can Maristany

Can Maristany és una torre de luxe construïda entre els anys 1916 i 1920. Els seus propietaris originals, la família Maristany. En aquells temps, era una fàbrica de teixits coneguda com a “can Pedritus”, del nom del seu amo, Pere Maristany. La construcció de la torre de Can Maristany havia de ser una mostra de l´opulència de la família i per això van optar per un senyorial estil noucentista: l´escalinata i el porxo de l´entrada a la primera planta en són un bon exemple. Però l´economia de l´època no ajudava al finançament d´una construcció tan ufanosa i la fàbrica es veuria obligada a tancar el 1926. L´Ajuntament de Premià de Mar va adquirir l´edifici l´any 1988, i el 1991 s´hi instal·laria l´Escola Municipal de Música. Can Tous, el primer bloc de pisos de Premià Vist amb els ulls del segle XXI, l´edifici de Can Tous té una aparença discreta, fins i tot ens pot fer pensar en una masia que haguéssim estirat des de dalt, fent força cap amunt i estrenyent-la fins a arribar als seus tres pisos. Però precisament aquests tres pisos van fer de Can Tous un edifici excepcional al Premià de principis del segle XX. En una època on a Premià vivien poc més de dues mil persones, el 1902 Can Tous es va convertir en el primer bloc de pisos del poble. Tota una premonició del que havia de venir! Sense més competència visual que les indústries existents, Can Tous havia de ser una de les icones del paisatge urbà premianenc i de ben segur que, per la seva orientació, gaudia d´una bona vista de les terres fins al mar.

.

Els búnquers

BunquerSón edificacions construïdes durant la guerra civil (1936-1939), en previsió d´una invasió per mar. Es troben a la platja, i actualment en resten tres delsquatre que hi havia: dos d´ells aprofiten l´antiga torre del guardagulles, i es troben a ponent, a l´antiga platja de la descàrrega. El tercer es troba soterrat i no és visible. Està entre l´espigó del Bellamar i el del Club Nàutic.

..

.

..

La Fàbrica del Gas

La Fàbrica del Gas va començar a funcionar el febrer de 1884, trenta anys després que l´empresa “Propagadora del Gas” n´adquirís els terrenys. És tracta d´un edifici únic, no només per la combinació dels estils noucentista i modernista, sinó perquè avui dia és l´única oportunitat que tenim a Catalunya de veure una fàbrica que obtingués el gas a partir del carbó d´hulla.
Després de la remodelació de l´edifici, el 2002 la Fàbrica del Gas es va reinaugurar com a seu d´una altra institució única al nostre país: el Museu de l´Estampació de Premià de Mar, dins la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

.

La Lió

L´escola de La Lió té el seu origen en la fàbrica de vapor de can Puiggròs, erigida el 1898 per Bartomeu Puiggròs com a seu d´una empresa de filats i teixits. L´edifici de maó vist és una mostra molt ben conservada de l´arquitectura modernista catalana aplicada a la indústria tèxtil.

L´època de màxima esplendor de la indústria va ser durant els anys cinquanta, però a la dècada dels setanta el negoci va començar a anar ràpidament a la baixa. Des del curs 87-88, la maquinària ja no és l´encarregada d´interpretar la banda sonora d´aquest edifici. Ara desenvolupen aquesta tasca els xiscles i les rialles dels alumnes de l´Escola La Lió.

.

L´escola Assís

A l´any 1888 van establir-se a Premià les religioses caputxines, que iniciaren les seves tasques pedagògiques al carrer Sant Cristòfol núm. 35 . En uns terrenys adquirits l´any 1902 a la família Manent van construir-hi l´actual escola, d´estil modernista, que s´ha atribuït a Puig i Cadafalch, tot i que cap document ho demostra. Les obres finalitzaren a l´any 1905.

L´escola Assís –abans Divina Pastora- formen part del patrimoni sentimental de moltes persones de Premià, que n´han estat alumnes.

.

L´escola La Salle

La construcció de l´edifici principal es va fer entre els anys 1906 i 1908, amb el propòsit inicial de convertir-se en un centre d´ensenyament per als frares que havien d´anar a exercir de missioners a l´Amèrica Llatina. Però l´origen de La Salle és encara més antic: els actuals vestidors esportius es troben on antigament hi havia la masia original de la finca, construïda a la dècada de 1860. El constructor de l´edifici era francès, d´aquí que es conegués com a “can Jacques”.

.

El Centre l´Amistat

L´any 1892 una colla de seixanta premianencs van fundar el Centre l´Amistat Obrera, una entitat que complia les funcions de mútua en una època en què la seguretat social hagués estat un argument propi de la ciència-ficció. Les quotes dels socis de l´Amistat servien tant per facilitar ajudes als treballadors en casos de necessitat com per organitzar diferents activitats recreatives, com ara els famosos balls i festes de carnestoltes –el Ball Blanc, per exemple- que tants premianencs encara recorden.

L´edifici de l´Amistat va arribar deu anys després de la creació de l´entitat, tal com es pot veure esculpit al “1902” de la façana. Tot i que el cos de l´edifici es va enderrocar l´any 2009, s´han conservat la façana original i l´estructura del bar. Darrere d´aquestes finestres, el cafè de l´Amistat ha estat el punt de trobada d´unes quantes generacions de premianencs i també de moltes entitats que hi han tingut la seu.

Actualment l´Amistat allotja l´Espai l´Amistat, on hi ha una variada programació de cinema, de música i de teatre, entre altres activitats, que s´ha convertit en referent de la població.

.

El Patronat

Els marcs arrodonits de les portes del Patronat conformen una de les façanes més peculiars de Premià de Mar. En aquest punt del carrer mossèn Paradeda el 1918 es va inaugurar el Cinema Catalunya. Era la segona sala de cinema de Premià de Mar: la competència amb el cinema de l´Amistat estava servida. Ara bé, qui era mossèn Paradeda, que dóna nom al carrer? Doncs bé, mossèn Josep Paradeda era el rector de la parròquia de Sant Cristòfol que va propiciar la creació del Patronat Catequístic, l´any 1928.

Actualment, el Patronat té una sala amb platea, amfiteatre i 170 butaques. Allí es pot veure part de la programació teatral que es fa al municipi.

RESPONSABLES

Tècnic de Patrimoni: Ramon Coll
Correu-e: collmr@premiademar.cat

AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR
Plaça de l'Ajuntament, 1 - 08330 Premià de Mar
Tel: 93 741 74 00 - Fax: 93 741 74 25
info@premiademar.cat

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Diputació de Barcelona

^