El proper divendres 5 de desembre farem la presentació del llibre "Nosaltres, els catalans" amb el seu autor, en Víctor Alexandre, a la Sala d'Actes del Centre Cívic (C/Esperança, 19) de Premià de Mar. L'acte començarà a les 19 h.

En aquest llibre Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d'altres.

Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.

El dissabte 13 de desembre a dos quarts de sis al C.C. Calisay d'Arenys de Mar i a dos quarts de vuit del vespre a la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, la secció local de la Plataforma per la Llengua de cada respectiu poble ha organitzat una xerrada amb en Miquel Català i Coït per parlar-nos del seu projecte a internet consistent en la traducció al català del web del Parlament Europeu www.europarl.cat.  Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molts menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Fa uns mesos que s'ha afegit a la web la traducció al català de la nova televisió en línia que ha estrenat recentment l'Europarlament, EuroparlTV. Miquel Català, amb l'obertura de la versió catalana de la televisió del Parlament Europeu, pretén aconseguir l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea. Per aquest motiu vol recollir signatures per reclamar-la, i ho farà aprofitant la web de la traducció, així com la secció de televisió on-line també traduïda.

Enguany www.europarl.cat ha aconseguit el premi Jaume I de la Institució Cultural de la Franja de Ponent que li va ser lliurat a Miquel Català en el marc de la IX Nit de la cultura de la Franja de Ponent a Arenys de Noguera el passat 1 de novembre.

El divendres 23 de maig a les set de la tarda a la biblioteca municipal P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, la Plataforma per la Llengua Canet de Mar us presentarà el llibre “Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat” de Quim Gibert, Ramon Camats, Albert Berrio, Eugeni Casanova i Josep Sort amb pròleg d’Àngel Velasco. La presentació comptarà amb la presència d’un dels seus autors, Quim Gibert. El llibre és de l’editorial La Busca edicions i estarà a la venda durant la presentació.

Resum del llibre: “Ara per ara, tant París com Madrid no tenen el més mínim interès a reconèixer la plena sobirania dels Països Catalans. En aquest sentit l'única llengua d'estat de la República francesa i del Regne d'Espanya són el francès i el castellà, respectivament. El català té un rang inferior o no gaudeix de la més mínima oficialitat, com en el cas de la Catalunya del Nord i de la Franja de Ponent. Crear jerarquies entre identitats és sinònim de desigualtat. I rere la discriminació solen aflorar abusos i altres violències.
Això explica la conveniència de rebel·lar-nos davant tractes humiliants. Els estats espanyol i francès en són plenament conscients. Quan les lleis són injustes, transgredir passa a ser una via èticament lícita. Ens referim a una desobediència meditada. Precisament aquella que fa de les persones éssers crítics, compromesos i més lliures.”

Per primer any la Plataforma per la Llengua Maresme ha estat present amb la ja tradicional paradeta per la llengua a la Fira d’Entitats i Artesans de la població maresmenca de Santa Susanna, que s’ha celebrat el dissabte 26 d’abril i el diumenge 27 a la Rambla dels Països Catalans.

A la carpa de la Plataforma si han pogut trobar adhesius, publicacions i d’altres articles per promocionar l’ús social de la llengua catalana com bosses, samarretes, gots, llibres...

Confiem poder tornar-hi si es repeteix la mostra el proper any.

El dissabte 19 d'abril al pati del C.C. Calisay a 2/4 de 10 del vespre i després de llegir un manifest, varem poder gaudir del primer ball dels bastoners d'Arenys, creats aquest passat hivern. A continuació el drac l'Arenyot va ballar al ritme dels Tabalers de Caldes. Seguidament vam iniciar el correfoc pels carrers de la vila amb la Colla del Basilisc, acabant a la plaça de la vila.

En resum, podem dir que la iniciativa va ser un èxit i ens plantegem que el Correfoc per la Llengua d’Arenys es converteixi en un clàssic de la nostra Territorial.

El cap de setmana del 19 i 20 d'abril, la Plataforma per la Llengua del Maresme, hem tornat a muntar taula informativa a la VI Mostra d'entitats de Canet de Mar.

El dilluns i dimecres, 11 i 13 de febrer, farem la presentació de la guia Què faig si...? a l'Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, als alumnes de primer i segon de Batxillerat.

El passat divendres 22 de febrer va fer-se a la biblioteca municipal de Canet de Mar la presentació del llibre “La llengua que ens va parir” de Jordi Solé i Camardons.

L’acte va comptar amb la presència de persones de diferents àmbits i edats, entre elles mestres, polítics, mitjans de comunicació, i va ser introduït per Francesc Martín, portaveu d’Arenys de Mar de la Plataforma per la Llengua.

El llibre de Jordi Solé estudia els discursos de diferents pensadors catalans anteriors a l'aparició de la sociolingüística com disciplina pròpia però que ja parlaven en termes sociolingüístics.

Josep Yxart, Joaquim Casas-Carbó, Carles Riba, Josep Armengou, Ferran Soldevila, Carles M.Espinalt i Joan Fuster tenen en comú la seva consciència lingüística i ens mostren l'evolució de la intel·ligència sociolingüística des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX.

Com a contrapunt a aquests pensadors, l'autor contraposa a Vicens Vives, de qui critica l'absència de pensament lingüístic i la seva influència minimitzadora i culpabilitzadora, segons ell, en els polítics catalans de la transició.

Des de la tardor de l’any 2005, el Maresme compta amb una plataforma territorial on totes aquelles persones que lluitem per la normalització lingüística ens hi puguem sentir identificades. Des de la Plataforma per la Llengua Maresme volem tractar àmbits com el de la discriminació al cinema en català, l’etiquetatge dels productes en la nostra llengua i la integració dels nouvinguts. De fet, la Plataforma Maresme va començar a caminar amb una primera acció el 13 de desembre de 2005 davant dels cinemes del centre comercial Mataró Parc per demanar la igualtat de pel·lícules doblades i/o subtitulades al català en comparació al castellà a totes les sales cinematogràfiques de Catalunya. L’acció va donar el tret de sortida a una campanya durant la qual estem fent arribar una moció als ajuntaments de la zona per fomentar el cinema en la nostra llengua.

Vine i col·labora amb nosaltres!